“Palmira i l’efecte Crisàlide”, de Gisela Pou, a l’escola El Castellot

“Palmira i l’efecte crisàlide”, de Gisela Pou. Edebé, 2019

Tornar a visitar escoles, tornar a veure els nens cara a cara, encara que sigui amb mascareta i amb distància de seguretat, fa la impressió que hem tornat a la normalitat. Arribo a Castellví tres quarts d’hora abans del previst; passejo i veig, damunt d’un penya-segat, l’antic castell del poble, tothom el coneix com  El Castellot, i el castell ha donat nom a l’escola. Només d’entrar a l’edifici es respira tranquil·litat, un  lloc acollidor on la vida passa sense pressa.

L’August Garcia, el tutor de sisè que fa de professor de tot –a excepció d’anglès i educació física- al grup bombolla de sisè, em rep i anem a classe. Normalment porto un Power per explicar tot el que vull dir, però aquesta vegada no ha calgut, els nois han fet un interessant treball del llibre i tenien moltes preguntes preparades. Tot plegat estava tan ben organitzat que ha estat una delícia. D’una pegunta a l’altra he exposat el perquè d’aquesta història, com construeixo els personatges, com a partir del tema i els personatges s’arriba a l’argument. Palmira i l’efecte crisàlide va sorgir d’una pregunta que es fa la protagonista ¿I si la Palmira Bathich fos jo? La premisa de la història era fer empatitzar una nena que viu còmodament a Barcelona amb els nens que viuen sota els horrors d’una guerra inexplicable. Ha estat impressionant com els Pigtown –que és com s’anomena la classe de sisè— del Castellot, han sabut treure suc de la història, han anat més enllà de l’argument i han reflexionat sobre els enfrontaments dels homes pel poder. El difícil equilibri entre tragèdia i humor plana per damunt tot el llibre, alguns s’han divertit per la relació de la Palmira amb la germana i el seu ex-amic; d’altres han explicat que posar-se en la pell de la nena Siriana ha estat dur. També hem analitzat el fet que la protagonista, després d’aconseguir el seu propòsit i donar refugi als nens orfes de la guerra, no es converteix en cap heroïna sinó tot el contrari, que cedeix el protagonisme als altres. Els nois i noies s’han interessat pel fet d’escriure i m’han demanat quins llibres els recomanaria per llegir.

L’August i tots Els Pigtown han fet un remarcable treball del llibre i m’han entregat un dossier on analitzaven la novel·la capítol per capítol. L’August, a més de fer-los estimar la lectura, els ajuda a reflexionar i obrir els ulls cap a un món que cada vegada és més complex. Per acabar, cada nen m’ha regalat una flor –una gerbera- que duia penjada una targeta on explicava què  li havia agradat especialment de la novel·la. Les flors duraran uns dies a l’ampit de la finestra de casa meva, però les seves paraules m’acompanyaran per sempre!

Ha estat una visita inoblidable. Trobar lectors tan entusiastes és un bon impuls per continuar escrivint. Si totes les escoles fossin com aquesta, sense cap mena de dubte, construirem un món millor.

Gisela Pou

Leave a Reply