El dimarts 9 de març vaig conduir per un enfilall de corbes, entre l’embassament de Siurana i muntanyes, fins a Cornudella de Montsant, al Priorat. El camí ja em duia tot de records agradables per tantes bones estones passades en aquell trosset de país: gastronomia, activitats a l’aire lliure… Encara no havia visitat, però, el centre educatiu ni coneixia l’alumnat que hi estudia.
En arribar-hi, a mig matí, em van rebre l’Anna (la cap d’estudis) i la Lucia (la professora de llengua que havia tingut la pensada de convidar-me). Sempre és un bon moment, el de la rebuda, però en aquesta ocasió tenia l’afegitó que la Lucia i jo ja ens havíem vist en altres centres i que havia decidit repetir l’experiència.
Els primers amb qui vaig xerrar van ser els nois i noies que havien llegit Rere el mur. Vaig anar a la seva classe i vam parlar sobre el procés de l’escriptura, la descripció de personatges, la tria dels arguments… Em van fer preguntes molt interessants.
La sorpresa del dia va ser que un petit grup d’alumnes que havien llegit I la mort em parlava em demanava si podíem trobar-nos uns minuts. Potser ningú diria que no? Què hi pot haver millor, per a una escriptora, que un grup de lectors i lectores vulguin parlar de l’obra que han llegit? I tant que volia conèixer-los! Els deu minuts es van allargar una hora, en què vam comentar fils argumentals, temes soterrats, punts forts i menys forts de l’obra… Quina anàlisi més profunda que van fer-ne! Com ja els ho vaig fer saber, moments com aquest tanquen el cercle de la creació literària i donen sentit a l’esforç d’escriure.
Una abraçada enorme a l’Anna, la Lucia, i, molt especialment, a l’alumnat que em va fer passar un matí tan especial.
