Els últims anys he visitat un munt d’escoles, biblioteques i llibreries i he fet quilòmetres amunt i avall per arribar a tots els racons del país. Però poques vegades he tingut una experiència com aquesta: veure i xerrar amb tots i cadascun dels nens i nenes d’un poble. Reunits en dos grups (de P3 a 1r i de 2n a 6è), hem tingut l’ocasió de xerrar sense mirar el rellotge sobre llibres, il·lustracions i les mil maneres que hi ha d’explicar històries.
Hem començat amb els petits. Asseguts en una rotllana, hem tractat un dels grans temes des que el món és món: d’on surten les històries? Qui se les inventa? I com s’ho fa? Entre tots, ara un ara l’altre, hem descobert com d’un petit detall, d’una idea minúscula, en pot sortir una història fantàstica i plena de màgia. I no hem necessitat gaire cosa, per fer-ho: una cadira amb quatre potes de fusta, quatre potes que, sospitem, quan es fa de nit comencen a moure’s…
Més tard, amb els grans, ens hem reunit per parlar de llibres, en plural. Perquè n’havien llegit un munt, cadascú el que li ha fet més gràcia, i ens els hem explicat els uns als altres i hem parlat d’on surten les idees, de com és la feina d’escriure llibres, de com s’arriba de la idea a l’objecte de paper i de tota la gent que s’hi implica perquè el llibre arribi a les llibreries, les biblioteques i les escoles.
Quan he sortit de l’escola he pres consciència de com un petit grup de mestres, amb la seva empenta i encomanant el seu entusiasme als nens i nenes, havien convertit aquest petit poble de l’Anoia en un cau de lectors. Més enllà dels meus llibres i la meva visita, gràcies a la seva feina diària a Copons no hi queda ningú que pensi que llegir no és una de les coses més fabuloses que es poden fer. I això és tan important…!
