Tornar a fer activitats literàries a les escoles, després d’un dur any de pandèmia, m’ha omplert d’emocions, sobretot, d’alegria. Moltes coses han canviat; com el fet que ens veiem les cares a mitges, que els somriures estan tapats per les mascaretes, que hem d’anar amb compte amb la distància de seguretat… Però, tot i això, les coses que perduren són les millors. Són les ganes de compartir una estona parlant de literatura, són els ulls brillant per l’emoció mútua de conèixer-nos, són les ganes dels nens i les nenes de fer preguntes a l’escriptora d’un llibre que els ha agradat i que han treballat durant mesos i són, en definitiva, la necessitat que tots tenim d’evadir-nos una estona de la realitat i somniar en una altra.
El dimarts 13 d’abril de 2021 vaig visitar l’escola La Noguera de Balaguer. En lloc d’una sola activitat amb tots els alumnes de Cicle Superior junts, com d’altres vegades, enguany, els famosos grups bombolla van fer que les sessions fossin tres. Això sí, tot i fer-les presencials, un positiu el dia abans en un dels grups em va fer viure una situació totalment inesperada, fer una xerrada virtualment des de la classe buida d’aquell grup d’alumnes.
Va ser una escola que crec que va treballar molt la lectura i des de diferents perspectives. Primer de tot, em vaig trobar totes tres portes de les classes decorades amb murals, dibuixos, treballs, redaccions… sobre els meus llibres de “Les Històries de Labepra”, els llibres que havien estat treballant per la meva visita.
“Quines emocions et desperta la lectura?” titulava un dels escrits. “Imagina com seria el teu company d’aventures”, deia un altre al costat dels dibuixos dels personatges dels llibres. Fins i tot, em van sorprendre amb propostes de bandes sonores, un cartell publicitari i una petita obra de teatre que em van representar uns quants alumnes del primer grup que vaig visitar! Tot un goig veure escoles que treballen la lectura i l’escriptura a tots els nivells.
A més a més, tots els nens i nenes es van preparar moltes preguntes: del procés creatiu d’escriptura, alguna de l’argument dels meus llibres, altres de curiositats com els noms dels personatges… i les que més m’agraden, les que pregunten sobre quins consells els faria per escriure la seva pròpia història.
Perquè si hi ha quelcom que no em cansaré mai de repetir als centres educatius que visito és animar els nens i nenes a escriure la seva pròpia història, a provar-ho, a jugar a escriure sense cap condicionant, només la seva imaginació i tot el que puguin arribar a crear amb ella. I no puc amagar el meu goig quan, ni que sigui d’amagat dels seus companys per vergonya, algun d’ells em confessa que després d’escoltar-me, també ha començat a escriure el seu llibre.
Així doncs, tot un plaer poder conèixer i compartir experiències amb els alumnes de 5è i 6è de l’escola la Noguera de Balaguer i els seus professors. Tot i l’adversitat i els reptes de la pandèmia, ho hem aconseguit! Visca la lectura i fins ben aviat!
