Imatge Carles Sala

Lletres a les Aules a Organyà, Peramola i Coll de Nargó, per Carles Sala

Tot i que el present blog va de llibres, d’alumnes i de visites d’escriptors xerraires, permeteu-me que comenci aquest text explicant una petita intimitat sobre casa meva; bé, això si es pot considerar intimitat parlar de la decoració de l’habitació on un dorm…

La veritat és que la cambra en qüestió es pot dir que més aviat buideja, per allò que diuen que l’excés d’objectes no ajuda a conciliar el son. Però una de les poques coses que hi ha en una de les lleixes és una capsa de cartró folrada amb una fotografia d’una muntanya i unes lletres que diuen: “14 D’ABRIL. ORGANYÀ”.

Quina és la muntanya de la foto? Doncs la muntanya de Santa Fe, un cim de més de 1.200 metres que custodia el poble d’Organyà des del primer dels seus dies.

I què va passar un 14 d’abril de fa temps? Doncs a part d’algun fet històric no poc remarcable, vaig tenir la sort de visitar per primer cop els amics de l’escola Miret i Sans, que son els qui em van regalar l’esmentada capsa.

Cobreta del llibre "La bruixeta Rosaura" Coberta del llibre "Cornèlius i el rebost d'impossibles Coberta de "Flairosa, la bruixa dels sabons"

Anant al tema que ens ocupa, deixeu-me dir que hi ha una cosa que m’agrada encara un xic més que anar a visitar una escola com la d’Organyà, que és tornar-hi una segona vegada. I això és just el que he fet fa pocs dies: els alumnes de tota la ZER Narieda (Organyà, Peramola i Coll de Nargó), després de llegir “La bruixeta Rosaura”, “Flairosa, la bruixa dels sabons” i “Cornèlius i el rebost d’impossibles”, em van convidar a visitar-los. I, per descomptat, no m’ho vaig fer dir dos cops!

Fa pocs dies, vaig agafar la furgoneta i vaig enfilar muntanya amunt cap a la terra de les Homilies. I us puc assegurar que, tot i que el GPS em va fer una broma i em va desviar del recorregut, va ser la muntanya de Santa Fe (la qual conec bé de veure’n la foto cada matí en despertar-me…) qui em va indicar el camí correcte.

Un cop allà, em vaig trobar amb uns lectors i lectores àvids, encantadors i amb una grapat de preguntes per fer. Un regal, vaja!

Vam parlar de la inspiració, dels personatges, dels arguments… Vam mirar paperots plens d’idees, guions de la mida d’un pòster, llibres escrits en Braille… I finalment, després d’una estona més que agradable, ens vam acomiadar amb la sensació de conèixer-nos des de feia temps.

Un plaer immens, amics i amigues de la ZER Narieda. Gràcies per convidar-me. Gràcies per llegir-me. Gràcies per la fidelitat.

Per part meva, ja us ho puc dir ara: estic preparat per tornar!

Carles Sala

Carles Sala amb els alumnes de la ZER