La participació en el programa d’Autors a les aules aquest curs ha arribat fins a Guadassuar, València, a 330 km de casa. El meu horari laboral, també d’aules, no em permetia arribar en horari de classes i vam fer la xerrada virtual. D’una banda em va saber greu perquè no és el mateix, de l’altra la virtualitat és el que em va permetre arribar-hi.
Ho he explicat altres vegades, portar Un cel de plom. La vida de Neus Català a les aules m’emociona. Que el jovent conegui la seva història i la importància de la lluita antifeixista en temps com els que estem vivint, ho considero important i, malauradament, necessari. D’altra banda, sempre els ho dic, la Neus del que estava més contenta era d’arribar al jovent i que això continuï passant fa il·lusió.
L’activitat va constar de dues parts. En la primera els vaig parlar de la novel·la, tant de la creació literària com de l’experiència compartida amb la Neus i d’alguns moments remarcables. En la segona part van participar-hi els alumnes, i aquí és on trobo que l’activitat agafa volada. Les seves interpretacions, les seves preguntes. Que es tractés d’un grup reduït de només tretze alumnes va permetre un diàleg fluït i enriquidor, escoltar-los i debatre amb ells és un plaer gran. En aquesta ocasió hi havia una alumna d’intercanvi procedent d’Hamburg que tenia un familiar que havia estat deportat i la seva participació va ser molt interessant.
Una de les coses que m’emociona més és que siguin els alumnes, els fills, qui descobreixin la història de la Neus Català i siguin ells qui la recomanin a pares i avis. La lluita per la memòria continua gràcies a l’especial dedicació del professorat, en aquest cas per segon curs consecutiu, en l’anterior ocasió sense entrar en el programa.
Fa anys que parlo d’Un cel de plom i de Neus Català als instituts, de fet, i ho he dit en altres ocasions, és una de les millors coses que faig al llarg de l’any. Que algunes de les xerrades, aquest curs dues, siguin dins del programa Autors a les Aules, s’agraeix.