Blanca Busquets a l’escola Cervetó de Granollers

A l’escola Cervetó de Granollers, la literatura hi té un espai privilegiat. Quan llegeixen un llibre (en el meu cas, La nevada del cucut), els nois i noies de 4rt d’ESO s’hi llancen de cap. La feina de les mestres (ho dic en femení perquè totes eren dones) en aquesta escola és del tot lloable, la d’encomanar als seus alumnes una autèntica fam i  passió per la lectura, per les històries dels llibres i pel que expliquen. Això es veu i s’olora. També se sent en les preguntes que fan.

La nevada del cucutEl silenci, quan parla qui l’ha escrit -jo, en aquest cas- és absolut i es percep atent i expectant. Però dura poc perquè almenys en el meu cas, prefereixo la interacció, les opinions, les preguntes, el què els sembla… I això és el que va passar, que la conversa es va allargar fins que el rellotge (a les escoles, sagrat), va dir que fins aquí hem arribat.

Vull destacar el petit grup d’alumnes que em van demanar qüestions relacionades amb l’escriptura, amb la meva feina-passió. Se’ls veia que també ho volien fer i que potser ja ho feien, com ho feia jo, en la solitud de la seva cambra. Només puc parlar en aquest sentit de noies, és una edat en què prou costa dir-ho davant de tothom, i els nois sempre són més reacis a fer-se veure.

A banda del comentari de la lectura, hi va haver els projectes fets per grups de dues o més persones: cobertes alternatives per al llibre, finals inventats que eren també una alternativa al meu, pòsters, pàgines web, “merchandising” i objectes al voltant de la meva història, com ara dues nines de mida força gran, elaborades per dues noies, que representaven la Lali i la Tònia, les protagonistes del meu llibre, i que he desat amb tot l’amor a les lleixes de la meva biblioteca on tinc, ben endreçats, els llibres que he escrit jo. Hi fan molt de goig!

Amb l’escola Cervetó ens vam conèixer virtualment durant la pandèmia. Ara, amb llibertat de moviments, s’entén que funcionin tan bé com funcionen. Un bravo per a les mestres i un altre per a alumnes que miren més enllà del seu telèfon mòbil. I moltes gràcies!

 

Blanca Busquets

Deixa un comentari