Aquells que recelen dels centres educatius on conviuen estudiants de diverses procedències ignoren que la diversitat humana que es troba a les seves aules és la base de la riquesa cultural, social i també econòmica del món d’avui. A la riba del Besòs, l’IES Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet, és una escola lluminosa, moderna i àmplia, amb un equip de professors jove i compromès amb l’educació, on hi estudien noies i nois arribats d’arreu. Fa uns dies en vaig conèixer una seixantena.

Vam parlar de la feina d’escriptor, dels seus anhels de créixer en llibertat, de les dificultats per tirar endavant els somnis, de la força que dona el coneixement i de la magnífica oportunitat que la societat els concedeix amb una educació igualitària i de qualitat. Van opinar, preguntar i provocar amb els seus punts de vista agosarats i joves, com cal. No va ser una sessió avorrida. Però també van pensar i van argumentar quan els vaig fer preguntes.

El professorat tothora atent, compromès amb el projecte i còmplice total de la meva ‘actuació’, es va mostrar sorprès i satisfet de l’extraordinària reacció dels seus estudiants. Va ser un matí d’aquells que reconforten i que ajuden a conformar la idea que els joves d’avui faran un món millor demà, i que l’escola és la base d’una nova societat més justa i de progrés.

La complexitat del centre ofereix un paisatge de joves il·lusions que cal acompanyar i promoure. Precisament per això crec que val molt la pena que s’hi destinin esforços i recursos com el del programa Lletres a les Aules, perquè crec que els ajuda molt; als alumnes, al professorat, als llibres, a la lectura i a la literatura. A la vida. A la humanitat.

Rafael Vallbona