Un selecte públic d’emmascarats a l’Institut de Badalona VII, per Rubèn Montañá

“La nena de l’arbre”, de Rubèn Montanyà. La Galera, 2014

Entren a l’aula tots junts, però no amb el mateix rebombori amb què les visites a instituts em tenen acostumat. Arriben mig adormits —és primera hora—, i sota les mascaretes intueixo una vintena llarga de cares rialleres i mirades de curiositat. Com serà fer una xerrada amb un públic selecte d’emmascarats?, em pregunto. La Maria Carme, una de les professores del centre, m’ho comentava fa un moment: “Com que són de primer, ja els he conegut amb mascareta, i alguns no sé quina cara fan quan no la duen; de fet, quan són al pati amb l’entrepà de vegades se m’adrecen i els he de demanar que se la posin per reconèixer-los”. Un parell d’alumnes agosarats em treuen dels meus pensaments: se m’apropen de seguida a fer una encaixada, que esquivo amb un responsable cop de colze. Ets l’autor?, diuen. Sí, sí, ara us ho explico. Fetes les presentacions, a mida que vaig responent preguntes, me n’adono que la cosa rutlla; reaccionen positivament a les meves respostes, riuen bastant els acudits i m’alegren el matí quan s’obliden del full de preguntes que tenien preparades i em comencen a preguntar dubtes espontanis, d’aquells que els han sorgit a mida que parlàvem. Per fi, això ja no és una conferència, és un diàleg, i ben interessant. Ja us tinc, i pel que llegeixo entre línies, el meu llibre us ha interessat. Així doncs, quan arriba la pregunta estrella, que també té la seva explicació estrella, la responc amb més seguretat que les demés. Que per què escric per a joves? Perquè ningú tracta els personatges millor que vosaltres. Perquè només els joves sou capaços de viure el que llegiu d’una manera tan autèntica i visceral. Amb el temps, us en recordareu. Allò que esteu llegint ara ho dureu amb vosaltres per a tota la vida. I, quan marxo de classe, el somriure em vessa de la mascareta, perquè penso que, potser, un dels meus llibres aconseguirà marcar algú com a mi em van marcar les lectures que vaig fer de jove.

Rubèn Montañá

 

Trepitjar escola, per Jordi Fenosa

Feia prop de dos anys de la darrera vegada. Han passat un munt de coses, ja ho sabem i no cal dir-ho més, que ja cansa. El cas és que he tornat a visitar un col·legi, cosa que no feia des de la primavera de 2019.

Ha estat l’escola Joan Maragall, de Rubí, la que m’hi ha convidat. Em retrobo amb el ritual de presentar-me a les tutores, pujar a l’aula, saludar un públic expectant i preparar l’ordinador mentre els sento xiuxiuejar…

Són nens i nenes de quart de primària, i els trobo, encara que m’estigui mal dir-ho, il·lusionats. Tretze, quinze parells d’ulls i una curiositat que no se l’acaben. Han llegit Bilomba la vista!, una novel·la escrita i també il·lustrada per mi, editada per Animallibres. L’han comentat, dibuixat i potser criticat. Ara els toca preguntar-me tot el que els passi pel cap, i ja ho crec que ho fan.

A l’aula del costat hi trobo les mateixes ganes d’aprendre. Ei, cal dir que no hi ha com un bon equip combinat de mestres i bibliotecària per aconseguir aquest ambient!

Només la presència de les mascaretes a les cares de tots els presents diferencia aquesta visita de qualsevol de les dotzenes de visites a escoles que he fet al llarg dels últims cursos. Aquells cursos “d’abans”.

Resulta sorprenent, fins i tot admirable, la paciència i la capacitat d’adaptació que ha demostrat aquesta mainada. No només aquests en concret: segurament tots els nens del món. Han afrontat confinaments, noves obligacions -com les mascaretes, finestres obertes en ple hivern, quarantenes, activitats virtuals…

Amb tot, una nena em sorprèn amb una pregunta que mai m’havien fet abans en una aula: em demana “què et fa por”. Sí, tenim por, no cal negar-ho. Tots hem passat por, aquestes darrers mesos. Potser ens n’havíem oblidat, en aquest nostre hemisferi nord tan confortable i segur, però la humanitat sempre ha viscut amb por. Sempre.

I avui, tenen por, aquests nens? A mi no m’ho ha semblat, en absolut! Han assimilat les “noves normalitats” com unes més de les moltes novetats que a la seva edat descobreixen contínuament. I endavant, a llegir, a preguntar, a aprendre i a créixer, que és la seva feina.

Jordi Fenosa

 

Visita a l’escola Cor de Maria de Blanes, per Mar Font

El divendres, cinc de febrer, vaig visitar l’escola Cor de Maria de Blanes. M’hi van acompanyar en Pol i en Lluís, personatges de la meva novel·la Tu voldries ser el meu avi? publicada per l’editorial Animallibres i il·lustrada per Mercè López.

Quan vaig arribar a Blanes ja m’esperaven l’Anna i el David (professora de llengua i cap d’estudis del centre). Em van acollir molt bé i em van ensenyar una bona part de l’escola.

Sempre és satisfactori veure com es potencia la lectura als centres escolars. Des de les lectures a l’aula, la visita d’autors fins a la decoració. Em va cridar l’atenció el passadís de secundària, amb molta presència de llibres i on darrere de portes tan precioses com aquesta, d’una de les classes de primer, ja hi havia un grup esperant-me.

Va quedar palès que l’alumnat de 1r d’ESO són grans lectors i lectores. Ho van demostrar comentant i preguntant sobre l’argument, els espais i el procés d’escriptura de Tu voldries ser el meu avi?

També vam parlar de la creació dels personatges i els vaig proposar una activitat: primer vaig fer un petit Porta escolamodelatge sobre com inventaria un possible avi que s’hagués presentat al càsting que fa el protagonista. Després alguns alumnes de cada classe, voluntàriament, ho van posar en pràctica de forma creativa i enginyosa. Van tenir en compte el que havíem estat comentant i van demostrar rapidesa i molt bona comprensió.

Cap al final de la sessió van participar d’una ludificació (gamificació) encertant tots els enigmes que els vaig presentar dels personatges a partir de la lectura de pistes.

Abans d’acabar vam reservar una estona perquè poguessin fer tot de preguntes molt interessants que havien estat preparant amb les tutores. Per la situació Covid-19 enlloc d’apropar-se per a què els signés cada novel·la, em van reservar una sala i allà, amb en Pol i en Lluís, vam poder dedicar tots els exemplars.Detalls llibres escola Cor de Maria de Blanes

Moltíssimes gràcies per tan bona rebuda. Va ser un d’aquells dies que passen a la col·lecció dels bons moments.

Mar Font

Gisela Pou a l’Institut Abat Oliba de Ripoll

gisela pou
Gisela Pou a l’Institut Abat Oliva de Ripoll
Pujar fins a Ripoll és un viatge de més d’hora i mitja, enfilant la C17 i després de passar la boira baixa de la zona de Vic, el cel s’aclareix, i arribar fins al meu destí és un passeig força agradable, tot i que els camps gebrats que hi ha a banda i banda de la carretera anuncien un fred que pela. Amb la Montse Blanch, la cap de departament de Llengua Catalana, de l’IES Abat Oliba hem intercanviat una pila de mails per posar-nos d’acord de com orquestraríem la trobada. Arribo vint minuts abans de l’hora prevista i em ve a rebre el Lluís Robres, també del departament de català, m’explica que la Montse està ocupada fent classe i no pot ser-hi fins a les 10.00, l’hora prevista per començar la xerrada. Al Lluís el vaig conèixer fa un parell d’anys en la meva visita a L’IES La Garrotxa d’Olot, de fet ha estat ell qui ha proposat la lectura i em fa il·lusió comprovar com la recomanació de llibres funcionen amb el boca-orella i s’estenen com una taca d’oli, lentament, però de forma imparable. Els alumnes que han llegit el llibre són els de tercer de la ESO i la trobada es fa a la sala d’actes on hi ha ordinador i pantalla per poder passar el Power Point que faig servir per complementar la xerrada. Els nois arriben puntualíssims i la Montse fa una breu presentació; a continuació, abans de parlar del llibre en concret els exposo la quantitat d’escriptura que hi ha en la seva vida sense que ells en siguin conscients, des de les cançons que escolten , les sèries de T.V i les pel·lis que miren, les telenotícies que escolten, els jocs d’ordinador als que estan enganxats… I entrem en la novel·la exposant què és el que necessito per iniciar un relat i de quina manera va néixer “La noia de la mitjanit” en particular. La creació de personatges, la importància del QUÈ, però sobretot del COM s’escriu, i és clar, de quina manera tot els elements de la trama de la novel·la són imprescindibles per crear el relat. La meva explicació dura uns vint-i-cinc minuts i després a partir de les seves preguntes s’inicia un debat intens i s’analitzen els diferents temes que conté la novel·la, les contradiccions dels personatges, els conflictes que inicien la trama… Alguns dels alumnes mostren curiositat per saber la dificultat del fet d’escriure i els exposo allò que és impresicindible per començar escriure: la lectura! Durant la xerrada, a més dels nois de 3r de la Eso m’acompanyen els professors del departament de llengua de l’institut: la Montse, el Lluís, el Santi, el Ferran i la Gemma, tot un luxe! És evident que a l’IES Abat Oliba els professors de llengua acatalana s’aboquen a la feina amb passió. Per acabar d’arrodonir la trobada m’obsequien amb un lot de productes de la comarca que faran les delícies dels propers àpats a casa i recordaré les hores que he passat a Ripoll. Gisela Pou