Llegir desperta l’esperi crític, per Gisela Pou

   No hi ha res més emocionant que parlar amb nois i noies que han llegit Palmira i l’efecte crisàlide (Premi Atrapallibres 2021). És en aquestes trobades quan finalitza el cicle de l’escriptura i soc conscient de l’efecte que ha produït la lectura d’una novel·la escrita fa uns quants anys.

   Visitar escoles permet que els alumnes descobreixin què i qui hi ha darrere la història; tots junts podem anar més enllà de l’argument i analitzar els diferents nivells de comprensió que proporciona el relat, si més no, aquests és el meu propòsit. El dimecres, 11 de juny, amb un sol de justícia i una calor intensa, més pròpia d’estiu que de primavera, visito l’Escola del Bosc de Barberà del Vallès, una escola d’alta complexitat, on alguns alumnes parlen català amb dificultat. Em rep la tutora de sisè i coordinadora del cicle, la Raquel Jiménez. Sempre he pensat que les ganes de començar a llegir dels alumnes sorgeix de la motivació que genera qui proposa la lectura i, sense cap mena de dubte, la Raquel és d’aquelles persones que encomana entusiasme.

    L’activitat es fa a la sala d’actes –i gimnàs- de l’escola. Els quaranta-tres nois i noies, refrescats per un parell de ventiladors, es van disposar, tant a escoltar allò que jo els havia de dir com a fer-me les preguntes que havien preparat a l’aula. Normalment, utilitzo un Power Point per acompanyar-me, em serveix de guia per a fer l’exposició, però aviat intueixo que la calor i l’hora –són dos quarts de dotze del migdia— dificultaran aconseguir la seva atenció, i faig un gir de guió convertint explicacions en preguntes que cal anar ajustant fins arribar a la resposta correcta.

   La novel·la parla de la guerra de Síria vista des del punt de vista de la Palmira, una nena de Barcelona que es posarà en la pell de nens viuen entremig de pèrdua i devastació; un tema que, per desgràcia, és una realitat molt actual.

   Iniciem la xerrada parlant dels personatges i del SENTIT del relat, i després d’algunes preguntes i explicacions, arribem al títol del segon capítol: I si jo fos ella?, on queda sintetitzat el TEMA de l’obra. En aquest capítol, la Palmira, veu per la televisió a la Palmira Batich, una nena siriana que viu en un camp de refugiats. La idea de comprendre a l’altra posant-se en la seva pell és un exercici fonamental per exercitar l’empatia. A continuació també s’analitza el significat de la paraula crisàlide del títol, de quina manera es trena el drama – de la guerra— i l’humor que genera la relació de la protagonista amb la seva germana i el seu veí, el Camps. Ara bé, l’anàlisi dels girs argumentals que proporcionen tensió dramàtica, els passo una mica per alt, però insisteixo en un punt fonamental de la història: L’important no és ser protagonista d’allò que fem, l’important és allò que fem per ajudar als altres, és per això que en l’últim capítol, després de la gesta que han aconseguit la Palmira i el Sergi Camps, la noia evita sortir davant les càmeres de T.V., i fa que parli una de les seves millors amigues. Sospito que a alguns, pocs, no hi estan massa d’acord, però el dard està llançat i esperem que germini. La maduresa d’algunes de les seves intervencions em fan adonar, que som més a prop de primer de l’ESO que de sisè de primària. Afegeixo que  llegir, a més d’entreteniment i diversió, permet fer-nos preguntes que potencien el pensament i l’esperit crític. Vet aquí la importància de la lectura!

    Una noia em diu que li agradaria ser escriptora. La recomanació que li faig és que llegeixi molt – la mestra de l’escriptor/a és la lectura-, escolti molt als altres, que es pregunti per què la gent fa el que fa i busqui possibles respostes, també li dic que visqui intensament i recordi sempre que escriure és en realitat REESCRIURE i que abans de donar per definitiu un text, haurà de llençar molts esborranys, en definitiva, aprendre a aprendre, com tantes coses hi ha a la vida!

    Per acabar, vull expressar la meva més sincera gratitud a la ILC i al programa Autors a les aules per fer possible l’encontre. Trobar-me amb els lectors és una experiència inigualable i cada visita deixa empremta. Mil gràcies, de tot cor! L’any vinent tornarem! 

Bon estiu i bona lectura!

Gisela Pou

“Palmira i l’efecte Crisàlide”, de Gisela Pou, a l’escola El Castellot

“Palmira i l’efecte crisàlide”, de Gisela Pou. Edebé, 2019

Tornar a visitar escoles, tornar a veure els nens cara a cara, encara que sigui amb mascareta i amb distància de seguretat, fa la impressió que hem tornat a la normalitat. Arribo a Castellví tres quarts d’hora abans del previst; passejo i veig, damunt d’un penya-segat, l’antic castell del poble, tothom el coneix com  El Castellot, i el castell ha donat nom a l’escola. Només d’entrar a l’edifici es respira tranquil·litat, un  lloc acollidor on la vida passa sense pressa.

L’August Garcia, el tutor de sisè que fa de professor de tot –a excepció d’anglès i educació física- al grup bombolla de sisè, em rep i anem a classe. Normalment porto un Power per explicar tot el que vull dir, però aquesta vegada no ha calgut, els nois han fet un interessant treball del llibre i tenien moltes preguntes preparades. Tot plegat estava tan ben organitzat que ha estat una delícia. D’una pegunta a l’altra he exposat el perquè d’aquesta història, com construeixo els personatges, com a partir del tema i els personatges s’arriba a l’argument. Palmira i l’efecte crisàlide va sorgir d’una pregunta que es fa la protagonista ¿I si la Palmira Bathich fos jo? La premisa de la història era fer empatitzar una nena que viu còmodament a Barcelona amb els nens que viuen sota els horrors d’una guerra inexplicable. Ha estat impressionant com els Pigtown –que és com s’anomena la classe de sisè— del Castellot, han sabut treure suc de la història, han anat més enllà de l’argument i han reflexionat sobre els enfrontaments dels homes pel poder. El difícil equilibri entre tragèdia i humor plana per damunt tot el llibre, alguns s’han divertit per la relació de la Palmira amb la germana i el seu ex-amic; d’altres han explicat que posar-se en la pell de la nena Siriana ha estat dur. També hem analitzat el fet que la protagonista, després d’aconseguir el seu propòsit i donar refugi als nens orfes de la guerra, no es converteix en cap heroïna sinó tot el contrari, que cedeix el protagonisme als altres. Els nois i noies s’han interessat pel fet d’escriure i m’han demanat quins llibres els recomanaria per llegir.

L’August i tots Els Pigtown han fet un remarcable treball del llibre i m’han entregat un dossier on analitzaven la novel·la capítol per capítol. L’August, a més de fer-los estimar la lectura, els ajuda a reflexionar i obrir els ulls cap a un món que cada vegada és més complex. Per acabar, cada nen m’ha regalat una flor –una gerbera- que duia penjada una targeta on explicava què  li havia agradat especialment de la novel·la. Les flors duraran uns dies a l’ampit de la finestra de casa meva, però les seves paraules m’acompanyaran per sempre!

Ha estat una visita inoblidable. Trobar lectors tan entusiastes és un bon impuls per continuar escrivint. Si totes les escoles fossin com aquesta, sense cap mena de dubte, construirem un món millor.

Gisela Pou

Gisela Pou a l’Institut Abat Oliba de Ripoll

gisela pou
Gisela Pou a l’Institut Abat Oliva de Ripoll
Pujar fins a Ripoll és un viatge de més d’hora i mitja, enfilant la C17 i després de passar la boira baixa de la zona de Vic, el cel s’aclareix, i arribar fins al meu destí és un passeig força agradable, tot i que els camps gebrats que hi ha a banda i banda de la carretera anuncien un fred que pela. Amb la Montse Blanch, la cap de departament de Llengua Catalana, de l’IES Abat Oliba hem intercanviat una pila de mails per posar-nos d’acord de com orquestraríem la trobada. Arribo vint minuts abans de l’hora prevista i em ve a rebre el Lluís Robres, també del departament de català, m’explica que la Montse està ocupada fent classe i no pot ser-hi fins a les 10.00, l’hora prevista per començar la xerrada. Al Lluís el vaig conèixer fa un parell d’anys en la meva visita a L’IES La Garrotxa d’Olot, de fet ha estat ell qui ha proposat la lectura i em fa il·lusió comprovar com la recomanació de llibres funcionen amb el boca-orella i s’estenen com una taca d’oli, lentament, però de forma imparable. Els alumnes que han llegit el llibre són els de tercer de la ESO i la trobada es fa a la sala d’actes on hi ha ordinador i pantalla per poder passar el Power Point que faig servir per complementar la xerrada. Els nois arriben puntualíssims i la Montse fa una breu presentació; a continuació, abans de parlar del llibre en concret els exposo la quantitat d’escriptura que hi ha en la seva vida sense que ells en siguin conscients, des de les cançons que escolten , les sèries de T.V i les pel·lis que miren, les telenotícies que escolten, els jocs d’ordinador als que estan enganxats… I entrem en la novel·la exposant què és el que necessito per iniciar un relat i de quina manera va néixer “La noia de la mitjanit” en particular. La creació de personatges, la importància del QUÈ, però sobretot del COM s’escriu, i és clar, de quina manera tot els elements de la trama de la novel·la són imprescindibles per crear el relat. La meva explicació dura uns vint-i-cinc minuts i després a partir de les seves preguntes s’inicia un debat intens i s’analitzen els diferents temes que conté la novel·la, les contradiccions dels personatges, els conflictes que inicien la trama… Alguns dels alumnes mostren curiositat per saber la dificultat del fet d’escriure i els exposo allò que és impresicindible per començar escriure: la lectura! Durant la xerrada, a més dels nois de 3r de la Eso m’acompanyen els professors del departament de llengua de l’institut: la Montse, el Lluís, el Santi, el Ferran i la Gemma, tot un luxe! És evident que a l’IES Abat Oliba els professors de llengua acatalana s’aboquen a la feina amb passió. Per acabar d’arrodonir la trobada m’obsequien amb un lot de productes de la comarca que faran les delícies dels propers àpats a casa i recordaré les hores que he passat a Ripoll. Gisela Pou