“Palmira i l’efecte Crisàlide”, de Gisela Pou, a l’escola El Castellot

“Palmira i l’efecte crisàlide”, de Gisela Pou. Edebé, 2019

Tornar a visitar escoles, tornar a veure els nens cara a cara, encara que sigui amb mascareta i amb distància de seguretat, fa la impressió que hem tornat a la normalitat. Arribo a Castellví tres quarts d’hora abans del previst; passejo i veig, damunt d’un penya-segat, l’antic castell del poble, tothom el coneix com  El Castellot, i el castell ha donat nom a l’escola. Només d’entrar a l’edifici es respira tranquil·litat, un  lloc acollidor on la vida passa sense pressa.

L’August Garcia, el tutor de sisè que fa de professor de tot –a excepció d’anglès i educació física- al grup bombolla de sisè, em rep i anem a classe. Normalment porto un Power per explicar tot el que vull dir, però aquesta vegada no ha calgut, els nois han fet un interessant treball del llibre i tenien moltes preguntes preparades. Tot plegat estava tan ben organitzat que ha estat una delícia. D’una pegunta a l’altra he exposat el perquè d’aquesta història, com construeixo els personatges, com a partir del tema i els personatges s’arriba a l’argument. Palmira i l’efecte crisàlide va sorgir d’una pregunta que es fa la protagonista ¿I si la Palmira Bathich fos jo? La premisa de la història era fer empatitzar una nena que viu còmodament a Barcelona amb els nens que viuen sota els horrors d’una guerra inexplicable. Ha estat impressionant com els Pigtown –que és com s’anomena la classe de sisè— del Castellot, han sabut treure suc de la història, han anat més enllà de l’argument i han reflexionat sobre els enfrontaments dels homes pel poder. El difícil equilibri entre tragèdia i humor plana per damunt tot el llibre, alguns s’han divertit per la relació de la Palmira amb la germana i el seu ex-amic; d’altres han explicat que posar-se en la pell de la nena Siriana ha estat dur. També hem analitzat el fet que la protagonista, després d’aconseguir el seu propòsit i donar refugi als nens orfes de la guerra, no es converteix en cap heroïna sinó tot el contrari, que cedeix el protagonisme als altres. Els nois i noies s’han interessat pel fet d’escriure i m’han demanat quins llibres els recomanaria per llegir.

L’August i tots Els Pigtown han fet un remarcable treball del llibre i m’han entregat un dossier on analitzaven la novel·la capítol per capítol. L’August, a més de fer-los estimar la lectura, els ajuda a reflexionar i obrir els ulls cap a un món que cada vegada és més complex. Per acabar, cada nen m’ha regalat una flor –una gerbera- que duia penjada una targeta on explicava què  li havia agradat especialment de la novel·la. Les flors duraran uns dies a l’ampit de la finestra de casa meva, però les seves paraules m’acompanyaran per sempre!

Ha estat una visita inoblidable. Trobar lectors tan entusiastes és un bon impuls per continuar escrivint. Si totes les escoles fossin com aquesta, sense cap mena de dubte, construirem un món millor.

Gisela Pou

Gisela Pou a l’Institut Abat Oliba de Ripoll

gisela pou
Gisela Pou a l’Institut Abat Oliva de Ripoll

Pujar fins a Ripoll és un viatge de més d’hora i mitja, enfilant la C17 i després de passar la boira baixa de la zona de Vic, el cel s’aclareix, i arribar fins al meu destí és un passeig força agradable, tot i que els camps gebrats que hi ha a banda i banda de la carretera anuncien un fred que pela.

Amb la Montse Blanch, la cap de departament de Llengua Catalana, de l’IES Abat Oliba hem intercanviat una pila de mails per posar-nos d’acord de com orquestraríem la trobada. Arribo vint minuts abans de l’hora prevista i em ve a rebre el Lluís Robres, també del departament de català, m’explica que la Montse està ocupada fent classe i no pot ser-hi fins a les 10.00, l’hora prevista per començar la xerrada. Al Lluís el vaig conèixer fa un parell d’anys en la meva visita a L’IES La Garrotxa d’Olot, de fet ha estat ell qui ha proposat la lectura i em fa il·lusió comprovar com la recomanació de llibres funcionen amb el boca-orella i s’estenen com una taca d’oli, lentament, però de forma imparable.

Els alumnes que han llegit el llibre són els de tercer de la ESO i la trobada es fa a la sala d’actes on hi ha ordinador i pantalla per poder passar el Power Point que faig servir per complementar la xerrada. Els nois arriben puntualíssims i la Montse fa una breu presentació; a continuació, abans de parlar del llibre en concret els exposo la quantitat d’escriptura que hi ha en la seva vida sense que ells en siguin conscients, des de les cançons que escolten , les sèries de T.V i les pel·lis que miren, les telenotícies que escolten, els jocs d’ordinador als que estan enganxats… I entrem en la novel·la exposant què és el que necessito per iniciar un relat i de quina manera va néixer “La noia de la mitjanit” en particular. La creació de personatges, la importància del QUÈ, però sobretot del COM s’escriu, i és clar, de quina manera tot els elements de la trama de la novel·la són imprescindibles per crear el relat. La meva explicació dura uns vint-i-cinc minuts i després a partir de les seves preguntes s’inicia un debat intens i s’analitzen els diferents temes que conté la novel·la, les contradiccions dels personatges, els conflictes que inicien la trama…

Alguns dels alumnes mostren curiositat per saber la dificultat del fet d’escriure i els exposo allò que és impresicindible per començar escriure: la lectura! Durant la xerrada, a més dels nois de 3r de la Eso m’acompanyen els professors del departament de llengua de l’institut: la Montse, el Lluís, el Santi, el Ferran i la Gemma, tot un luxe! És evident que a l’IES Abat Oliba els professors de llengua acatalana s’aboquen a la feina amb passió. Per acabar d’arrodonir la trobada m’obsequien amb un lot de productes de la comarca que faran les delícies dels propers àpats a casa i recordaré les hores que he passat a Ripoll.

Gisela Pou