Reconec que no sabia que Vallbona d’Anoia existia fins que, aquest any, vaig veure el nom a la sol·licitud del programa Lletres a les Aules. I dues vegades! A part de fer una mica de turisme d’interior, aquestes sessions m’han permès confirmar una cosa que ja havia descobert en anys anteriors: als pobles petits, sovint és on trobes els mestres més compromesos i els alumnes més implicats. Sens dubte ha sigut així aquesta vegada.
La primera sessió me la van demanar que fos online. Es tractava de parlar d’un dels meus llibres il·lustrats amb una colla de nanos de primària. Aquí es va notar com els mestres havies treballat bé el llibre i havien preparat preguntes amb els alumnes que reflectien els interessos que els havia despertat el llibre, i que van llegir voluntariosos davant la càmera. Van saber dialogar amb el senyor que tenien a la pantalla i vam riure una estona.
La segona sessió va ser presencial i la vam fer a la sala polivalent de l’ajuntament. Aquí vaig parlar d’Ullals, un thriller fantàstic de terror psicològic, amb estudiants d’ESO. Un cop més, es notava que un professor implicat i amb ganes de fer bé les coses havia contagiat l’entusiasme a una colla d’adolescents, que s’havien llegit el llibre i preparat a classe una sèrie de preguntes. Però el millor és que ràpidament es van saltar el guió i van començar a fer preguntes espontànies sobre temes diferents, relacionats amb la novel·la o amb la professió d’escriptor, i fins i tot alguna de més filosòfica, demostrant una curiositat genuïna que una cosa tan simple com llegir un llibre (ben acompanyats per un docent) els havia disparat. Vam haver d’interrompre la sessió quan ja portàvem gairebé hora i mitja perquè ens tancaven la sala, però encara hi va haver mans alçades fins l’últim moment. Abans de marxar, i acompanyant-los de tornada a l’institut, vaig tenir temps de parlar amb algun d’ells i amb el professor, que em va dir un dels elogis més grans que se li pot fer a un llibre: estudiants que no solen llegir habitualment, l’havien agafat i no l’havien pogut deixar, i ara demanaven que els recomanés més lectures.
Per despertar l’esperit lector (i l’esperit, en general!) als alumnes calen xerpes compromesos que els acompanyin en les fases iniciàtiques del viatge, i és encoratjador veure que encara queden professionals que pensen què pot interessar als seus alumnes, més enllà de les guies de lectura clàssiques, i s’arrisquen amb llibres menys convencionals però que potser poden connectar millor amb un tipus d’estudiant. I és fantàstic veure l’entusiasme d’aquests lectors que guanyem. Ara el més important seria no perdre’ls!
El dimarts 9 de març vaig conduir per un enfilall de corbes, entre l’embassament de Siurana i muntanyes, fins a Cornudella de Montsant, al Priorat. El camí ja em duia tot de records agradables per tantes bones estones passades en aquell trosset de país: gastronomia, activitats a l’aire lliure… Encara no havia visitat, però, el centre educatiu ni coneixia l’alumnat que hi estudia.
modelatge sobre com inventaria un possible avi que s’hagués presentat al càsting que fa el protagonista. Després alguns alumnes de cada classe, voluntàriament, ho van posar en pràctica de forma creativa i enginyosa. Van tenir en compte el que havíem estat comentant i van demostrar rapidesa i molt bona comprensió.
